Després de ser pare i passar uns dies a la Garrotxa en família, avui en trobo amb el Jesús, la Joana, El Joaquin, Conchita i en Miquel i la meva gosa Baguira al poble de Benasque, tots junts anem plegats cap el poble de Eriste i a continuació cap el refugi d’Orús.
Una nit de calor dintre del petit refugi, i una matinada serena per poder fer l’excursió amb seguretat. Un petit esmorzar trenca la monotonia de tot el ritual. Ara comença l’emoció de pujar al segon cims mes alt del Pirineu. Les dones ens esperen al refugi, avui estan cansades. El sender no te cap pèrdua, no te cap possibilitat de desviar-te amb un dia clar. La pujada es progressiva i molt agradable, aviat giren cap a l’esquerra per guanyar més alçada i deixar enrere el rocam, per tornar a gira ara a la dreta i trobar-nos la canal Fonda.
La Baguira que no para de anar endavant i enrere saludant a tots comença a pujar per la neu tota sigil·losa, nosaltres la seguint, de tant en tant gira el cap per veure que la seguint, i de vegades torna a baixar per saludar-nos tota cofo illa, al arribar sota la dent de Llardaneta quedem sorpresos de la vista dels cims de les Espades i de la mateixa Dent, descansen una mica unes fotos i cap amunt, per fi el cim i mes vista, ara cap a Viadós i la resta de cresta fins als cims del Veteranos, Bachimala, Cotiella etc.
Desprès de mitja hora anem cap a baix, sense cap problema i en poc temps arribem de nou al refugi, ens trobem les dones prenem el sol, recollim els sacs de dormir i cap el auto. La baixada es eterna, els meus genolls per primera vegada comencem a donar-me problemes, el dos mil metres de desnivell des de el cim son massa pels genolls i en fan molt mal, els últims metres veig estels en un dia de sol radiant.
