la creu al cim
Per setena vegada torno al cim de l’Aneto, no es expressament, es per pujar companys per primera vegada, avui pujarem a Lluis i al meu fill Alex. Tots dos tenien ganes de venir i els hi farem de guia en Jesús i jo.
Avui dissabte hi han boires, fa vent i fred, per sort sabem que demà tot això millorarà, nosaltres per poc no podem dormir dintre del refugi, ja que no tenien plaça i tots just un grup no pot venir i nosaltres aprofitem el forat, el Jesús i l’Alex aprofiten per tornar al auto i baixar la tenda i les esterilles. Un bon sopar i molt bona atenció per part dels guardes faran donar pas a una xerrada final afora a la fresca.
Dos quarts de sis, bona hora per aixecar-se, el menjador resta ple, m’entres anem a lavabo i ens acabem de vestir es buida una mica, trobem un lloc per seure, menjar i veure quelcom. El dia es preciós, fa una mica de fresca però aviat ens sobrarà la roba d’abric. La pujada inicial resta sense neu, el camí que passa per tot arreu puja com un dimoni, però guanyen metres per l’ombra molt aviat. Cinc-cents metres més amunt ja ens posem els grampons i caminem per la neu encara dura tot pujant recta cap el Portillón Superior. El sol ja hi toca al arribar a la finestra del Portillón ens deixa veure la resta del camí a seguir, un petit descans, un mos un traguet i avall a la gelera del Aneto, el camí molt fresat ens portarà poc a poc al coll de Coronas, un altra descans, mos.... i amunt a pujar els últims dos-cents metres, puja molt em poc temps, però la silueta de la pujada es com una nimfa en un estany, l’alegria de que falta poc posa a un altra costat el cansament, el neguit del novells del pas de Mahoma dona un punt de misteri al final d’aquesta bonica ascensió.
Avui dissabte hi han boires, fa vent i fred, per sort sabem que demà tot això millorarà, nosaltres per poc no podem dormir dintre del refugi, ja que no tenien plaça i tots just un grup no pot venir i nosaltres aprofitem el forat, el Jesús i l’Alex aprofiten per tornar al auto i baixar la tenda i les esterilles. Un bon sopar i molt bona atenció per part dels guardes faran donar pas a una xerrada final afora a la fresca.
Dos quarts de sis, bona hora per aixecar-se, el menjador resta ple, m’entres anem a lavabo i ens acabem de vestir es buida una mica, trobem un lloc per seure, menjar i veure quelcom. El dia es preciós, fa una mica de fresca però aviat ens sobrarà la roba d’abric. La pujada inicial resta sense neu, el camí que passa per tot arreu puja com un dimoni, però guanyen metres per l’ombra molt aviat. Cinc-cents metres més amunt ja ens posem els grampons i caminem per la neu encara dura tot pujant recta cap el Portillón Superior. El sol ja hi toca al arribar a la finestra del Portillón ens deixa veure la resta del camí a seguir, un petit descans, un mos un traguet i avall a la gelera del Aneto, el camí molt fresat ens portarà poc a poc al coll de Coronas, un altra descans, mos.... i amunt a pujar els últims dos-cents metres, puja molt em poc temps, però la silueta de la pujada es com una nimfa en un estany, l’alegria de que falta poc posa a un altra costat el cansament, el neguit del novells del pas de Mahoma dona un punt de misteri al final d’aquesta bonica ascensió.
El Jesús ja esta al mig del pas quant arribo jo, ell esta ajudant a gent desconeguda, l’Alex comença el pas tot decidit i jo espero a en Lluis que li falta poc per arribar, en poso al seu darrera per acompanyar-lo tot el pas de Mahoma. Son a tocar de la creu, les rialles oblidem el patiment de tot el succeït, unes fotos pel record una estona gaudim del paisatge i torna enrere pel mateix lloc. La por minva a la tornada, com ja coneixem el pas no tenen por al desconegut, encara que si respecte. En Jesús i jo al baixar anem de cap al cim de la Punta Oliveras l’Alex ens fa una foto quant passa per sota, jo faig fotos de la canal Estasen dons quant torni un altra cop al Aneto serà per aquesta via.
Poc a poc baixen fins al refugi on prenem una cervesa, paguen i enfilem camí cap el auto per anar a dinar.
Participants: Toni, Jesús, Lluis O. I Alex
Poc a poc baixen fins al refugi on prenem una cervesa, paguen i enfilem camí cap el auto per anar a dinar.
Participants: Toni, Jesús, Lluis O. I Alex
No hay comentarios:
Publicar un comentario